FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure vivament a fer una cosa, a la realització d'un acte. Tothom incitava aquell desgraciat a la venjança. Incitava els alumnes a la disciplina i a l'estudi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aprovar; l'efecte. Si feu això, tindreu l'aprovació de tothom. L'aprovació d'una llei, d'un reglament. L'aprovació de comptes. L'aprovació d'una assignatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malestar amb ganes de treure i rodaments de cap, com el que produeix el moviment d'una nau agitada per les ones. Tenir mareig. Tothom em parlava alhora: quin mareig! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la nació, a la comunitat. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic. La salut pública. L'ordre públic. La vida pública. Informació pública. De què pot fer ús tothom. La via pública. Una sessió pública. Que pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apetit desordenat de plaers sensuals. Pecats de concupiscència. Concupiscència de la carn. Concupiscència dels ulls. Cobejança . Una morbosa concupiscència d'elogis. El govern s'ensorrà per les concupiscències de tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de convenir alguna cosa a algú, utilitat. Ara veus la conveniència de fer el que et deia. Allò que convé a algú, que li calia. Tothom cerca la seva conveniència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emoció produïda per la percepció, la contemplació, la consideració, d'una persona o una cosa extraordinària, meravellosa, d'una gran bellesa. Estar en admiració davant una estàtua, una pintura. Allò causà l'admiració de tothom. Sentiment de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. La defensa ha argumentat que l'acusat té pertorbades les facultats mentals. Ho va argumentar tan bé que tothom va donar-li la raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No aprovar, trobar malament, (allò dit o fet per algú). Tothom desaprovarà les teves paraules, la teva conducta. No aprovar (algú, especialment un examinand). Els alumnes que han estat desaprovats en setembre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de comportar-se. Tenir una bona, una mala, conducta. Conducta seriosa, regular, irregular, decorosa. Tothom lloa, blasma, la seva conducta. Quantitat determinada de diners, d'espècies, etc., amb la qual hom aconducta o s'aconducta. [...]
